NOMS DE LLOC DE LA CLUSA. LA-CLUSA. BERGUEDÀ.
NOMS DE LLOC DE LA CLUSA. LA-CLUSA. BERGUEDÀ.
NOMS DE LLOC DE LA CLUSA. LA-CLUSA. BERGUEDÀ.
Album de fotos 1
mapa de J.Nuet Badia
TOPONÍMIA DE LA CLUSA. Revisió de l'article publicat a la revista MUNTANYA, del Centre Excursionista de Catalunya, l'agost del 1978.
Alexis Rosell
TOPONÍNIMIA DE LA CLUSA

- Coordenades segons el SIGPAC: UTM al fus 31T.
- Desnivells parcials calculats amb el Google Earth.
- Altures en metres sobre el nivell del mar, segons cartografia tradicional o l’ICC. (Segons quin mapa es miri canvien uns quants metres).
- Punts cardinals: N, S, E, W.
- mapes de J. Nuet Badia
la-clusa2.galeon.com
La introducció al tema, algunes fotos i comentaris són a la següent pàgina.


A baix, croquis (partit en tres) dels Cingles de Picamill, que en realitat fan un sol rengle. Vistos des del SE (amb ajuda del Google Earth).
Cingles Picamill

NOMS DE LLOC A LA CLUSA
LA-CLUSA
Alexis Rosell / (Martí Tubau)


*ARBRES*

1 - AVET DE CLOT / AVET DE PICAMILL. *Abies alba. Exemplar d’uns 20 m d’alçària i d’uns 80 cm de diàmetre de tronc a 1 m del terra. Les seves coordenades serien: UTM: X 411473 // Y 4670204. O bé: 42º 10’ 41,63’’ N // 1º 55’ 41,26’’ E. Es troba a uns 130 m de l’Escalell, seguint el sender ample que puja per la Baga de Clot amunt, pel bosc, en direcció SW. Els primers 70 m es poden fer per una mena de pista que pren aquesta direcció. Després ja cal continuar pel caminet. En total, un desnivell, des dels primers prats de Clot, d’uns 40 m.

2 – EL FAIG GENERAL. *Fagus sylvatica. Exemplar ja desaparegut, i que al seu torn havia substituït un altre de dimensions extraordinàries. Aquest era molt ample i rabassut. Les seves coordenades serien (seguint el detall de les fotos aèries antigues): 42º 11’ 12,5 N // 1º 55’ 31,3’’ E. O bé, les UTM: X 411257 // Y 4671159. Es trobava al camí antic de Sant Romà a Rossinyol, just a l’obac de La Creu de Dalt. Ara alguns suposen que el substitut ha de ser el de sota la Font del Xampany, amb coordenades: 410694 // Y 4671267. Es trobaria a uns 485 m de Rossinyol, en direcció NNW. A uns 145 m més amunt de Rossinyol.



*BAGUES*

3 – LA BAGA DEL ROIG. S’estén al NE del cim. Al seu capdavall va a parar al revolt de la pista que puja de Vilada a l’Escalell. Era una zona visitada pels qui cercaven tòfones.

4 – LA BAGA DE BAIX / BAGA DE CLOT/ BAGA DE PICAMILL. És tota la baga que s’estén des dels guarets de Clot fins el Cim (El Roig). Limita a llevant amb la Baga del Roig, al Sud amb la Collada Gran, i a ponent amb els Cingles o Roques de Picamill des de sota el Sobrepuny fins la Foranca. La major part és bosc de *Pinus sylvestris.

5 – LA BAGA DE DALT. S’estén al peu del Sobrepuny, des de la Collada Xica o de Dalt, fins al Clot de la Foranca. És força més estreta que la Baga de Baix. Limita a ponent amb la Solaneta de Rossinyol i a llevant amb les Roques o Cingles de Picamill. Inclou el BAC DE LA FONT FREDA, que tot i ser al vessant bac és una mica solell, ja que és al vessant de ponent del fons longitudinal de la baga. És al Sud de la Font Freda (125). També inclou EL PLA DEL BAC, que seria a uns 200 m al NE de la Font Freda. Actualment està boscat.

6 – LA BAGA DE ROSSINYOL. S’estén des del Coll de la Plana fins als conreus de Rossinyol i el rec de La Foranca. A ponent, al vessant solell de la petita cresta allargassada, té La Solaneta (de Rossinyol).

7 – LA BAGA D’ESPADES. S’estén al SW del Coll de la Plana, fins gairebé el Sobrepuny. Millor dit, fins el pre-cim de 1586 m. És una baga molt uniforme i molt boscada amb *Pinus sylvestris. Queda ja fora dels límits estrictes de La Clusa.

8 – LA BAGA DE CA L’HEREUET. S’estén al SE de la casa de Ca l’Hereuet. Millor dit, des del rec de Sant Romà fins Les Pilones i el camí d’allí a Sant Romà. Del camí en amunt seria ja la Baga de Sant Romà, i tota la baga en conjunt, des de l’Escalell al Ras de Clarent, seria la Baga dels Rocs de Castell.

9 – LA BAGA DE SANT ROMÀ. És una part de la Baga dels Rocs de Castell. Concretament des de la Costassa (73) fins el Coll del Teix, al capdamunt de la Canal de la Groma (76). Els límits entre 8 i 9 són imprecisos i subjectius.

10 – LA BAGA DE CLARENT. S’estén entre el Ras de Clarent i el Collet del Teix, al Nord i a l’Oest del Cim de la Baga.

11 – LA BAGA DELS ROCS. També pot anomenar-se Baga de Sant Romà, en sentit més ampli que a 9. S’estén de l’Escalell al Ras de Clarent. Limita en la cresta amb els cingles assolellats i de relleu torturat situats al NW de Castell de l’Areny. Tota la baga és una fageda.

12 – EL BAC DEL MOLÍ. S’estén al NE del Molí de Sant Romà. Limita al Sud amb la Costassa (73). A ponent amb el rec de Sant Romà. I limita de Nord a Sud, passant per llevant, amb la Font del Ca (119), el Serrat del Toneu (68). Les Saleres (133) i el Passant del Bac (147). Més enllà, cap al Sud, hi ha el Quintar de Clarent (30) i, cap a llevant, el Clot del Xot (74). Vista des del Molí, la Baga és coberta a baix per una avellanosa discontínua. Més amunt, per una fageda en regeneració, i per sobre això, per una pineda de *Pinus sylvestris.

13 – LA BAGA DEL BOIX. És la continuació cap el NE de la Baga del Molí. S’estén entre la Font del Ca (119) a Coll Pan i el Serrat dels Llamps (31). Vora el fons de la vall hi havia hagut una fageda monumental que es va tallar per poder pagar les obres de millora de la pista de Vilada. La baga queda a l’E al S i al SW de la casa del Pla de l’Orri. I dóna unes de les aigües més fredes (Font Moixina, Font Negra).

14 – LA BAGA ALTA. S’estén, ja fora dels límits de La Clusa, per sota el cim del Pedró i per sota el Coll de Grau Pedrís. És la part SW de la conca d’Ardericó, per sobre de la casa. És una baga molt inclinada al capdamunt. Està coberta allí de pineda de *Pinus uncinata. Més avall de fageda i encara més avall i molt estesa, per pineda de *Pinus sylvestris. Un detall curiós són els sobtats cops de vent que poden bufar-hi a la part de dalt.

15 – LA BAGA D’ARDERICÓ. En sentit més ampli que l’anterior, va des del cim del Pedró fins el Puig Lluent. En sentit més estricte, hom podria dir que va des del Cap de la Baga Alta al Puig Lluent, passant pel Cortal de l’Orri (coster amb prats a llevant de Coll Pan) i el Pla Fondo. Però sempre fins baix la conca d’Ardericó.

16 – LA BAGA DE CORRÓ. S’estén al NE de la collada del Pla de l’Orri. Forma part ja de la zona del Catllaràs. És coberta per una pineda de *Pinus uncinata. Hi són freqüents els formiguers que fan muntanyeta.

17 – LA BAGA DE FONTANALS. També és una baga amb pineda de *Pinus uncinata. S’estén des del Collet Llebató (93) fins el Coll de la Ceba, i al peu de la carena que tanca el Pla de Catllaràs pel Nord.

18 – LA BAGA DE CAL SERRA. És el vessant de ponent del Serrat Negre. A mitja baga, entre Cal Serra i el cim del Serrat Negre hi ha una llenca de fageda.

19 – LA BAGA DE CABANELLES – És tota la conca que hi ha sobre la casa de Cabanelles cap a ponent. Però més en especial cap el SW.

20 – EL CLOT DELS EMPRIUS / EL CLOT DELS OMBRIUS. La part que es va cremar cap els anys 1960s, vora la carena i al Sud de Fulleracs, es deia LA SOCARRADA, i limita ja amb el nº 88 (PLA DE LA FONT DELS AVETS). És ara un bosc molt atapeït de *Pinus sylvestris. EL CLOT DELS OMBRIUS i EL CLOT DE LA FONT DE COMS/ CLOT DE LA FONT DEL CÓM, són les valls que pugen des de Rossinyol cap el NW i el NNW cap al Serrat de Fulleracs. Els vessants que miren a llevant són una mica bacs. La zona dels EMPRIUS se suposa que és la meitat superior de la vall.


*BALMES*

21 – LA BALMA DE CRISP. És una balma mitjaneta que mira cap a ponent. Està situada sota mateix del cim planer de la carena al SW de Cal Serra. Coordenades UTM: X 411016 // Y 4672441.

22 – LA BALMA DE N’ARRIU. Petita balma situada a la carena del Serrat Negre que baixa cap el SE, sota el cingleret que fa escaire. A uns 1600 m. És visible de baix estant. És un misteri com s’ha conservat els mots occitans i qui hi podia viure en un lloc tant petit.

23 – LA BALMA DE LA GUILLA / LA BALMA DE MOROI. Encara és més petita que l’anterior. Es troba a la carena que baixa del Serrat Negre cap el Sud. Uns 100 m més al NNE de l’Era del Tena. Mira cap a llevant també.

24 – LA BALMA DEL REI. Com el seu nom dóna a entendre, és gran. Tot i que poc fonda, és molt ampla. Mira cap el Sud i es troba sota el Ras de Clarent, envers Les Calamites. Hom deia que s’hi feien molt bé les pèsols a la feixa de terra al peu de la balma. És un afeixa voladissa, penjada sobre un cingle també.

25 – LA BALMA DEL PLANELL DEL BAC. Sota el cingle punxegut del capdamunt de la Baga de Clot i que fa de vèrtex de la partió del límit municipal. Crec que la balma queda una mica al NE del cim d’aquest cingle i que hi convivien allí, cap els 1970s una guineu i un teixó. És una cova de sostre molt baix.


*CAMINS*

26 – EL PUJANT DEL COIX. Tram de camí que puja del Serrat dels Ous cap el Nord fins l’Era del Tena.

NOTA: Potser el camí més emblemàtic és el de Sant Romà a Castell. Passa força planer per la fageda de la baga i, un cop a Les Pilones, baixa ràpidament pel solell. Apart les pistes actuals, hi ha un munt de petits senders que ni amb les fotos aèries els podia resseguir per reflectir-los al mapa, ja que molt cops passen entre boixos i queden molt amagats. L’accés principal a La Clusa es fa per dues pistes forestals, ara, en força bon estat: una des de Vilada, l’altra des de La Nou. L’accés des del Nord segueix essent més dolent: des de Sant Julià de Cerdanyola, o des de Falgars i el Catllaràs. El traçat de les pistes ha canviat vora Sant Romà. Abans es feia tot un revolt que es va convertir en hort. I després s’ha abandonat per passar a ser prat. La drecera va passat a ser pista, de manera que no cal ja passar arran de la casa per anar cap a Cabanelles. La pista de Rossinyol a Sant Romà és força bona; i la de Sant Romà a Cabanelles i la collada de Sant Miquel no tant (només apte per a tot terrenys). Aquesta prolongació no figura al mapa adjunt de JNB perquè aleshores no existia. Ara hi ha dos revolts més amunt de Cabanelles per guanyar altura cap allevant. En total són doncs 4 les corbes afegides des de Cabanelles a la Collada de Sant Miquel. Les pistes del Bac del Molí o del Quintar de Clarent ja només són aptes per a tot terrenys molt valents. Una situació còmica que es va repetir més d’un cop a Sant Romà era que un conductor d’un cotxe baixava per preguntar-nos el camí, però s’entestava en voler-nos “ensenyar” que el camí anava cap a llevant, perquè el seu mapa ho dia. “Doncs fiqui el cotxe femer avall, home, fins el riu!”. En principi no hauria d’estar prohibit anar en bicicleta per les pistes per on poden passar cotxes. Ara, si es tracte de voler passar per caminets o pel mig dels prats, la cosa canvia. I no és el mateix que hi passi in sol ciclista que una tropa. Mentre no hi hagi un reglament especial, hom ha d’atendre la voluntat dels amos dels terrenys per on passi. Per exemple, per Cal Serra està mal vist sortir de la pista, però es pot anar per la carena des de Coll Pan al Faig i Branca, pels caminets.


*CAMPS DE CONREU I GUARETS*

27 – LES FEIXETES. Llenca conreada a llevant de les cases de Rossinyol. Són camps sobre un cingle que es pot veure bé des de Clot. I des de la punta dels camps es veu també Sant Romà (el Serrat dels Ous) i El Rossinyol. Aquest era el punt de senyalització amb llençol per comunicar-se entre les cases. I també eren uns camps molt estimats per la mula de Sant Romà, ja que quan la deixaves anar corria cap allà a pasturar-hi l’herba de les vores. Els camps tenen una mitja Ha (uns 190 x 30 m) i està situats uns 450 a l’ENE de Rossinyol

28 – L’ERA DEL TENA. Guarets a uns 180 m al SE del primer revolt més amunt de Cabanelles. És a la carena que més occidental de les dues que baixen cap el Sud des del cim del Serrat Negre. És un cercle d’uns 30 x 36 m o 980 m quadrats.

29 – EL PLA DEL LLEBRE/ EL PLA DE LA LLEBRE. Guaret al Sud de Sant Romà, molt a prop de la casa, per sota la pista. A uns 150 m al SSW de la casa. Devia tenir uns 2000 m quadrats. S’hi reconeixen les feixes però està molt boscat ara.

30 – EL QUINTAR DE CLARENT/ EL GUARET DE CLARENT. Part poc boscada a llevant de Sant Romà, pujant cap el Ras de Clarent. La part més propera dels guarets és a uns 400 m a llevant de la casa de Sant Romà. Moltes feixes ja s’han difuminat. En total deu fer unes 13 Ha i uns 750 m x 200 m, allargant-se en direcció SW NE. El punt del foradet que comunica amb les coves del capdamunt dels Rocs de Castell se situa al voltant de les coordenades X 412659 // Y 4671267.

NOTA: Encara que sembli mentida, tot el que ren feixes havia estat conreat. De la mateixa manera que els horts de Sant Romà ara són prats, les feixes de vora Cabanelles, o Cal Serra devien haver estat horts o conreus de secà.


*CARENES*

31 – EL SERRAT DELS LLAMPS. Carena amb prats i ginebrons, força planera (1700 m), al Sud de Coll Pan, cap el NE de la Clusa.

32 – LA SERRETA DE CA L’HEREUET. Va des de la casa cap el SSW envers la zona de l’Escalell. És un llom poc pendent amb molt *Brachypodium phoenicoides. Hi passa una drecera per anar de la zona de l’Escalell a la pista vora ja de Sant Romà.

33 – COSTA LLITZE. Serra allargada d’Est o Oest, cap a ponent del Pla de Catllaràs. S’estén entre el Collet Llebató (al Nord) i el Pla de la Clusa (al Sud). És poblada de Pinus uncinata. Ve a ser un contrafort molt suau uns 350 m al N (NW i NE) del Serrat Negre.

NOTA: Els Serrats podrien ser considerats com una carena de Nord a Sud, amb tres bonys: El Serrat de l’Amorriador, El Serrat del Mig i el Serrat del Camp de Dalt. Al Sud del Serrat de Dalt o de l’Amorriador hi ha el Collet de Baix. El conjunt és, en tot cas, una carena curta, de relleus molt suaus, gairebé periglaciars, amb sòls descarbonatats, i més *Pinus sylvestris que *P. uncinata (que queda relegat a la baga cap el Nord).


*CASES*

34 – SANT ROMÀ DE LA CLUSA. És el nucli habitat o habitable més gran de La Clusa. Junt a l’ermita romànica del segle XI, hi ha una casa adossada o rectoria, i el petit cementiri. La casa principal està voltada per una pallissa (a llevant) de planta més gran que la mateixa casa (per a l’herba dallada), i a la planta baixa de la qual hi ha l’estable per a les vaques; la cabana (per a les ovelles) a l’extrem Nord del conjunt; una era (entre la cabana i la pallissa); una construcció similar a la cabana situada al costat de ponent d’ella; i una altra menor darrera la casa principal (per als conills). I una petita caseta entre la casa i la pallissa. Hi ha potser encara un petit cobert a l’hort a la zona de l’ermita. I també hi havia una casa de fusta per a les gallines a mig camí de l’ermita. La planta baixa de la casa principal s’aprofitava també pel bestiar. La planta principal era on hi havia la sala, la cuina, la despensa i alguna habitació. La primera planta era per a les habitacions (la cambra, etc.). I la segona planta eren les engolfes. Els murs són a pedra vista i hi abunden els blocs de granit. És a uns 1360 m. Les coordenades de l’entrada Nord de la casa principal són: X 412212 // Y 4671298. Degut a les fortes pluges, si no es revisen les teulades, les goteres poden acabar fent podrir les bigues i part del teulat podria ensorrar-se. Els terres eren d’una sola capa de llenques de fusta, llevat de la cuina. Abans del 1992 no hi arribava l’electricitat, que es produïa amb un petit generador. La façana principal dóna al Sud i vista al Sobrepuny i al Cim, als prats del Saltant del Músic i a la Baga dels Rocs. Els geranis hi viuen bé ales finestres a l’estiu, però ni les tomaqueres ni les albergínies arriben a madurar, perquè el clima és massa fred, o ho era. En total, comptant l’ermita, el molí i fins i tot el cobert de l’hort, són uns 1350 m quadrats de teulades.

35 – EL ROSSINYOL (DE DALT) (DE BAIX). Només la casa de baix és habitada. La de dalt es reserva per a altres usos (pallissa, etc.), Enmig hi ha una gran era per on discorre el pas dels cotxes que de La Nou volen anar a Sant Romà. En total té uns 800 m quadrats de teulades. És a uns 1320 m. Les coordenades de la cantonada Nord del Rossinyol de Baix són: X 410940 // Y 4670824.

36 – EL PLA DE L’ORRI. Feia anys que només era habitada a l’estiu. S’hi havien succeït durant tres-cents anys generació rere generació una mateixa família de masovers. En total hi ha uns 510 m quadrats de teulades. És a uns 1600 m. Coordenades de la cantonada Nord: X 13120 // Y 4672342.

37 – EL MOLÍ DE SANT ROMÀ. És a uns 180 al NE de Sant Romà. És a uns 1380 m. Les coordenades de la cantonada Nord de la casa són: X 412354 // Y 4671456. És una petita construcció de 140 m quadrats de teulada, que albergava la mola per moldre gra moguda per un raig d’aigua captada del rec i emmagatzemada en una bassa. Comptava també amb forn per fer el pa.

38 – CABANELLES. Emprada de fa anys per guardar-hi el ramat. Poc a poc es fa esfondrant, tot i que recentment una part s’ha adobat. Queden potser 80 m quadrats de teulada. És a uns 1540 m. Les coordenades de la cantonada Nord són: X 411403 // 4672010.

39 – CAL SERRA. Té uns 250 m quadrats de teulades. És a uns 1600 m. Les coordenades de la cantonada Nord de la pallissa són: X 411270 // Y 4672497. Es manté bé. Pertany a la propietat de Rossinyol.

40 – CLOT. Era emprada per viure-hi els pastors a l’estiu. Forma part de la propietat que s’estén per tota la Baga de Clot (o de Picamill). Té uns 480 m quadrats de teulades entre tot plegat. Les coordenades de la casa principal (cantonada Nord) són: X 411536 // Y 4670577.

41 – CA L’HEREUET. Aprofitada per a fer-hi colònies (estades de vacances) de nens. Té uns 95 m quadrats de teulada. Tenia un petit forn adossat a la part Nord. Les coordenades de la cantonada Nord de la casa són: X 411827 // Y 4670833.

42 – CAL TIBAT / LES CALAMITES. Fora ja del recinte estricte de La Clusa, és entre el Ras de Clarent i el Cortal de l’Orri (camí del Puig Lluent). Les coordenades aproximades són: X 413964 // Y 4671734. Casa troglodítica ara ja enrunada del tot que descansava en una petita balma del cingle orientat de NW a SE, a uns 465 m al NE del Ras de Clarent. Les festes majors que s’hi celebraven a principis de segle XX eren molt sonades. Els músics tocaven vuit dies seguits gairebé sense parar. És un dels punts més bonics de la contrada, per la vista espectacular sobre Castell de l’Areny i del perfil del seus cingles.

43 – LES PILONES. Són unes runes de l’estació superior d’un telefèric que es va muntar sense massa èxit per baixar fusta des de Sant Romà a Castell de l’Areny. Les coordenades aproximades són: X 412036 // Y 4670148. És a uns 1375 m.

44 – LA CASETA DEL CABLE. Després de comprovar que des de Les Pilones la fusta no baixava bé, es va fer des d’una caseta molt més reduïda, situada més avall, a mig camí de l’Escalell. A uns 125 m al SW.



*CIMS*

45 – EL CAP DE LA BAGA DE FONTANALS. És el cim de la carena transversal que hi ha uns 200 m més al Nord del Pla de Catllaràs. Té uns 1743 m. Per la part de la baga dóna a un espadat de conglomerats montserratins força vertical, tot i que no del tot inaccessible.

46 – EL PEDRÓ. Es el cim que abans molts mapes prenien pel Puig Lluent. És el primer cim que es troba a llevant de la Collada del Pla de l’Orri. En surten dues carenes: una cap el NE (de la Baga de Corró), i l’altre cap el SE (cap el Cap de la Baga Alta). Té uns 1764 m. Però no s’hi gaudeix de gaire bona panoràmica, degut als arbres que la tapen.

47 – EL CAP DE LA BAGA ALTA. Té uns 1759 m. És el primer cim que es troba al Nord de Coll Pan. Es troba al SW de la casa d’Ardericó, coronant la baga.

48 – EL PUIG LLUENT. Té uns 1637 m. És ja fora de La Clusa, cap a llevant de la carena del Nord. És dins la província de Girona, al terme de Les Llosses. El capdamunt té forma piramidal i al solell hi dominen les pastures altes, que amb els raigs del sol solen donar una lluentor especial, d’o li ve el nom al cim.

49 – EL CIM DE LA BAGA. Cim que culmina la Baga de Sant Romà, al SE de la casa. Té uns 1600 m. Queda entre Les Pilones i el Collet del Teix.
50 – EL ROIG / EL CIM. Fa uns 1520 m. Culmina el vessant ponentí de la zona de l’Escalell. El nom li ve dels cingles que prenen una tonalitat certament roja degut a la mateixa roca.

51 – EL SOBREPUNY. Té 1656 m. Tanca la Baga de Picamill més a ponent que el Cim. Ambdós, de lluny, poden semblar dos pits, però el Sobrepuny és 135 m més alt.

52 – LA MORRERA D’ESPADES. Té uns 1575 m. És el primer cimet que es troba ( a uns 400 m) al NNW del Coll de la Plana.

53 – FULLERACS / EL SERRAT DE FULLERACS. Té 1661 m. Continuant del Coll de la Plana cap al Nord (1100 m més al Nord del cim anterior) hi ha el Serrat de Fulleracs.

54 – EL CAP DE LA BAGA DE CABANELLES. Cim situat a ponent de la casa de Cabanelles. Té 1674 m. Queda separat de l’anterior pel Portell del Porc.

55 – EL ROC DE LA CLUSA. Té 1730 m. És el cim que tanca pel Nord la conca de Cabanelles i Cal Serra.

56 – EL SERRAT NEGRE. Té 1774 m i és el cim més alt de La Clusa. Té força bona panoràmica, tot i que una mica tapada pels arbres. Queda situat al Nord de Sant Romà o al SW del Pla de Catllaràs. El vessant Sud queda excavat per tres valls suaus, de ponent a llevant: Clot de l’Avellanosa, Clot de l’Estany, i Clot de la Balma de n’Arriu. El vessant llevantí és la Costa de les Fonts. I el ponentí, la Baga de Cal Serra que dóna al Rec de Cabanelles. Pel Nord, la baga del Serrat Negre, de ponent a llevant, dóna a la Collada de Sant Miquel, el Pla de la Clusa, Costa Llitze, Collet Llebató i Pla de Catllaràs. En un cercle d’1 Km al mig del qual fos el cim, hi podríem trobar tan alzines (*Quercus ilex) (Cabanelles, Balma de n’Arriu) com faigs (*Fagus sylvatica) (a ponent) com pi roig, com pi negre (Pinus uncinata) (al Nord). La orientació dels vessants hi fa molt. De tota manera hi domina, com a tota La Clusa, el pi roig (*Pinus sylvestris).

57 – EL SERRAT DEL CAMP DE DALT. És el cimet més meridional dels tres dels Serrats de l’Amorriador situats entre el Pla de Catllaràs i la casa del Pla de l’Orri. Té uns 1650 m.

58 –EL SERRAT DE L’AMORRIADOR. Té 1711 m. És el cim principal dels Serrats. Queda al SE del Pla de Catllaràs o al SW de la collada del Pla de l’Orri. Suposo que algun any les vaques s’hi devien quedar a amorriar o a jeure pel migdia una estona.



*CINGLES*

59 – LA ROCA ROJA. Espadat molt assolellat a uns 1100 m a l’WSW de la casa d’Ardericó i al NE del Pedró (400 m més o menys 200m). Fa uns 400 m d’ample per uns 150 m d’alt de mitjana. Hi niaven una parella d’àguiles reials.

60 - ELS CINGLES DE PICAMILL / LES ROQUES DE PICAMILL. Murs gegantins molt blancs de roca natural (garumnià lacustre) verticals que separen com a mampares la Baga de Dalt de la Baga de Baix de Clot. És un paisatge que es repeteix al Catllaràs, o, més lluny, a Sant Pau de la Fenolleda (al límit Nord de Catalunya). Hi ha una barreja de colors especial: verd clar dels faigs, verd fosc dels pins, blanc lluminós dels cingles. Es tracta d’un anticlinal trencat, amb les capes més antigues al mig. Les roques blanques queden repetides més a llevant però afloren menys (Puig Cubell, al SW del Cim; i vora mateix del Roig i fins l’Escalell). En concret són 7 cingles els de la Baga, que separen la Baga de Dalt de la Baga de Baix. Ordenats de Sud a Nord, o començant per les Collades de Picamill (entre el Cim i el Sobrepuny), hi ha els següents:

1- 300 m ample, cim a 1547 m.
2- 45 m ample, cim a 1489 m. Cingle de la Balma del Planell.
3- 265 m ample, cim a 1475 m. Cingle de la Font Freda.
4- 155 m ample, cim a 1372 m. Cingle del Rec Fosc.
5- 220 m ample, cim a 1391 m.
6- 52 m ample, cim a 1320 m. Cingle de la Foranca.
7- 115 m ample, cim a 1325 m. Cingle de la Foranca.

61 – CINGLE DEL REC FOSC. Queda al vessant esquerra del Rec Fosc, més al NE del cingle de la Font Freda.

62 – CINGLE DE LA FONT FREDA. Queda al vessant dret del rec Fosc (que comunica la Baga de Dalt amb la de Baix). La font queda a la part solella del cingle.

63 – CINGLE DE LA BALMA DEL PLANELL. És estreta o punxeguda i fa de partió del terme municipal de Vilada, del qual n’és el punt més septentrional.

64 – LA ROCA DEL CATLLARÀS / EL ROC DEL CATLLARÀS. És un indret molt emblemàtic perquè connecta La Clusa amb el Catllaràs. És un promontori allargat de ponent a llevant, d’uns 60-65 m d’amplada i uns 20 m d’alçària a la part NE del Pla de Catllaràs. La baga queda una mica balmada, però és un refugi molt poc segur en cas de turmentes, pels llamps. Les coordenades del punt més alt són: X 412682 // Y 4673168.

65 – EL SERRAT DELS OUS. Punt de mira bo, a uns 250 m al SW de Sant Romà, al primer colet pujant a Cabanelles. El cingle és a uns 20 m al Sud de la corba de la pista. El prat que hi du és a uns 1400-1390 m. Se’n diu dels ous perquè el conglomerat montserratí conté còdols en forma d’ous (de mig pam).

66 – GRAU PEDRÍS. Petita carena encinglerada que connecta el Cortal de l’Orri amb el Puig Lluent, ja fora dels límits estrictes de La Clusa.

67 – ELS ROCS DE CASTELL. Paret molt extensa de cingles sobre Castell de l’Areny. Fa uns 2 Km d’ample per 300 m de desnivell. Els conglomerats són del ludiense (o del sannoisiense), és a dir entre l’eocè més modern i l’oligocè més antic. Alguns anomenen ara aquests cingles El Serrat de les Àligues.

68 – EL SERRAT DEL TOMEU. Cingle minúscul a la carena de Les Saleres de Clarent, al NE de Sant Romà i a l’W del Serrat dels Llamps. És a uns 1560 m. Les coordenades són: X 413153 // Y 4671898. Potser, en sentit ampli, s’anomenà així també a la carena al SW del cingleret.

69 – EL ROC DE LA CLUSA. Muntanya al WNW de la Collada de Sant Miquel, i al NE de Cal Serra. Té 1730 m. Fa partió entre La Clusa i els termes de Malanyeu i de Sant Julià de Cerdanyola.



*CLOTADES*

70 – CLOT DE L’AVELLANOSA. És el més immediat a Sant Romà, al NNW. Va de 1380 m (pista de pujada a l’Orri) a uns 1480 m, aproximadament. Té unes 4 Ha de prats dalladors. Com indica el seu nom el més característic d’aquesta valleta és una avellanosa densa (*Corylus avellana).

71 – CLOT DE L’ESTANY. És al NNE de Sant Romà o al NNW del Molí. Té unes 3 Ha i va de 1390 a 1470 m. És molt més productiu que l’anterior. L’estany devia ser-hi en èpoques molt passades ja.

72 – CLOT DE LA BALMA DE N’ARRIU. Uns 675 m al NE de Sant Romà o 935 al SE del Serrat Negre. Es nota perquè la pista de pujada al Pla de l’Orri s’hi fica una mica mitjançant una corba, la tercera. (La primera és la del Clot de l’Avellanosa i la segona la del Clot de l’Estany). De fet, el fons de la clotada és equidistant entre les cases del Pla de l’Orri i Sant Romà.

73 – LA COSTASSA. Clotada a l’E de Sant Romà, per sota els 1450 m, al vessant dret del rec de Clarent.

74 – EL CLOT DEL XOT. Petita clotada al SW del punt més alt del Serrat dels Llamps, i més amunt de la Font de Clarent i al NE, i entre les 1600 i 1700 m.

75 – LA CANAL CURTA. Va de La Canal fins Les Calamites. I de S a N. És fora de La Clusa, però n’és una via d’accés. Cal no confondre-la amb el Clot del Mort, més a llevant.

76 – LA CANAL DE LA GROMA. Va de la vall a llevant de Col Jovell (Cal de la Barraca i Cal Macilent) fins el Collet del Teix (o del Faig), entre els dos tossals dels Rocs. És practicable, tot i que al final és molt empinada. A mitja pujada hi ha una costa amb herba alta, freqüentada pels escurçons. Va de SW a NE.

77 – CLOT DE LA FORANCA. A la Baga de Dalt entre les Roques de Picamill i El Rosinyol. Queda just al NW del Pas de l’Escalell o a uns 300 m al SE del Rossinyol. Té unes 4 Ha.

78 – EL FORAT. És una minúscula clotada enmig dels prats a ponent del Pla de Catllaràs, uns 80 m al WNW de la pista, seguint el rierol del fondal amunt, vora el Roc de Catllaràs (a uns 100 m i al seu WNW). Les coordenades aproximades són: X 412547 // Y 4673193.


*COLLADES*

79 – LA COLLADA DEL PLA DE L’ORRI. Té uns 1690 m. Queda uns 700 m al MNW de la casa. Té 1.3 Ha aproximadament. Són parts força plans. Està situada entre el Serrat de l’Amorriador i el Pedró.

80 – LA COLLADA D’ARDERICÓ. Queda entre el Pedró i el Cap de la Baga Alta. És a uns 1710 m.

81 – LA COLLADA FONDA / COLLADA DE GRAU PEDRÍS. Colladeta just abans de Grau Pedrís, entre el Cap de la Baga Alta i el Puig Lluent. És a 1600 m.

82 – EL COLLET DE GRAU PEDRÍS. Queda molt poc a llevant (150 m) de la Collada Fonda.

83 – COLL PAN. És a 1691 m. Queda a mig camí entre la casa del Pla de l’Orri i la Collada de Grau Pedrís. O entre el Cap de la Baga Alta i el Serrat dels Llamps. Queda a uns 490 m a llevant de la casa del Pla de l’Orri. Hi passa una pista amb molts còdols que ve de la Collada del pla de l’Orri i acaba al Cortal de l’Orri (a llevant del coll).

84 – EL RAS DE CLARENT / EL CAP DELS ROCS. És a 1574 m. És el punt d’inflexió de la carena dels Rocs (direcció SW-NE) cap el Serrat dels Llamps (direcció S-N). Culmina la vall de llevant de Sant Romà o del rec de Clarent. És un bon punt per gaudir de la panoràmica cap el Sud per sobre Castell de l’Areny.

85 – LA COLLADA GRAN / LA COLLADA DE BAIX. És al capdamunt de la Baga de Baix de Clot (o de Picamill). És a uns 1430 m. Queda situada a mig camí entre el Roig i el Sobrepuny.
86 – LA COLLADA XICA / LA COLLADA DE DALT. És al capdamunt de la Baga de Dalt de Clot (o de Picamill). És a uns 1509 m. Queda més a la vora el Roig.

87 – EL COLL DE LA PLANA. Ampla collada a ponent (860 m al SW) del Rossinyol, límit ja de la Clusa. Queda al Sud de la Morrera d’Espades. Hi passa la pista que ve de La Nou i va a El Rossinyol. Hi ha uns bons camps de conreu de secà (unes 2.5 Ha) al vesant llevantí.

88 – EL PLANELL DE LA FONT DELS AVETS. És un replà a la carena de Fulleracs, al S del cim, entre Fulleracs i la Morrera d’Espades. Pren el nom de la font que es troba al seu NW. Té uns 1560 m.

89 – EL PORTELL DEL PORC. Queda a 430 m al NE de Fulleracs i a 190 m al SW del Cap de la Baga de Cabanelles. És a uns 1643 m.

90 – EL COLLET DE LA FONT DEL TUDÓ. Queda sobre Cal Serra, al WNW. Hi passa un camí que baixa cap a Malanyeu i Sant Julià de Cerdanyola. És a uns 1645 m.

91 – LA COLLADA DE SANT MIQUEL. És al capdamunt de la vall de Cabanelles, al Nord de la casa. Connecta És a uns 1691 m d’alçària, i a uns 640 m al NE de Cal Serra. Queda entre el Roc de la Clusa i el Serrat Negre. Hi passa la pista que puja de Cabanelles i baixa cap a Sant Julià (o el Catllaràs).

92 – EL PLA DE LA CLUSA. Queda a mig camí entre la Collada de Sant Miquel i el Pla de Catllaràs; i entre el Serrat Negre i Costa Llitze. És a uns 1700 m.

93 – EL COLLET LLEBATÓ. És a uns 300 m a l’WNW de la Roca del Catllaràs, i al NE del Pla de la Clusa o de Costa Llitze. És el punt d’inflexió (1690 m) de la pista que del Pla de Catllaràs va cap a Sant Julià. A partir del coll cap a Sant Julià baixa i molt.

94. EL COLLET BAIX. És a uns 100 m al SSE del cim del Serrat de l’Amorriador. Té uns 1698 m.

95 – COLLADA DE LA COMA. És el pas a llevant del Clot de la Foranca, entre Rossinyol i el Clot. Queda al Nord de la Roca nº 7 de les de Picamill. És a 1275 m. Queda només a 160 m al SE de la Creu de Baix (les Feixetes de Rossinyol). O bé 250 m al NNE del pas del Rec de la Foranca cap als prats de Clot.


*CONGOSTOS*

96 – LA FORANCA. El Rec de Rossinyol baixa per entre les parets d’uns cingles rogencs (conglomerats montserratins de l’eocè més superior marí) que ha d’haver anat excavant amb el temps, poc més avall d’on ara hi ha la casa. Al mapa de JNB La Foranca se situa al segon pas estret, entre cingles blancs (de l’eocè més inferior, lacustre), abans d’arribar a la conca esbatanada de Clot. Suposo que és parlar amb més propietat dir que La Foranca és el pas de dalt, vora Rossinyol. Crec recordar que és molt difícil passar pel fons.

97 – L’ESCALELL. És el pas estret que buida les aigües de La Clusa cap el Sud. Allí hi conflueixen 4 cursos d’aigua: el Rec Fosc (de la Baga de Picamill), el Rec de Rossinyol, el Rec de Cabanelles, i, en darrer lloc, el Rec de Sant Romà. De fet, la zona de l’Escalell es podria dir que té tres parts: els prats immediats, més amunt del congost, el congost més estret, i el congost inferior una mica més ample. En total comprendria una zona entre 100 i 1150 m. Abans de fer obrir la pista el 1954 (Josep Cirera i Prim, amo de la finca de Sant Romà) el pas de l’Escalell es feia per uns taulons lligats d’uns tirants a la roca. Les mules hi passaven amb dificultat i era força perillós. Els anys 1970s el brogit de l’aigua caient pel saltant era terrorífic. Els anys 1990s, amb la sequera, fins i tot s’hi escalava, donat que no hi baixava gota d’aigua. Tot i que la pista ara és força bona, cal parar atenció a no caminar per la banda del precipici, perquè els petits còdols poden fer de corró i fer-nos relliscar avall.


*CURSOS D’AIGUA*

98 – EL REC DE SANT ROMÀ. És la part alta de la riera de Vilada, des de 1150 fins a 1575. Més amunt és la confluència entre el rec de la Font Negre i el Rec de la Costa de les Fonts. En principi és el curs més important de La Clusa. Els anys 1970s els gorgs de més amunt de Sant Romà eren plens i hom s’hi podia banyar. Fins i tot podies nedar unes braçades. Sorprenia veure unes grans serps negres i grogues avançar com si volessin per entre l’herba alta de sota els avellaners vora el rec. Durant les riuades de les turmentes era esfereïdor sentir el terrabastall dels blocs de granits rodons de quatre pams baixant amb l’aigua. Després, amb la sequera dels 1990s, feia pena veure els llit gairebé buit.

99 – EL REC DE CABANELLES. Neix poc més amunt de la Font de Cal Serra a uns 1600 m, al SWS de la Collada de San Miquel, i sota Cabanelles va recte ja cap el Sud fins a l’Escalell (1160). Un tram especial és el de l’Encantada, entre els 1330 i els 1400 m. Allí fa un corba. Es desvia primer a ponent i després a llevant. Hi ha uns quants saltants i algun grog, el més gran del qual rep el nom de L’ENCANTADA o GORG DE L’EUGA. Les seves coordenades són: X 411428 // Y 4671184. Queda al peu d’una codina al vessant dret, d’uns 30 m de diàmetre. És sabut que de llegendes sobre encantades n’hi ha un munt i totes s’assemblen. Es tracta d’una fada que s’apareix a un jove pagès que en queda enamorat. Es casen i són feliços, però quan un dia l’home trenca el compromís de no espiar-la mai quan surti de casa, ella se n’adona i desapareix per sempre allí al gorg mentre es banya i parla amb les herbes. Aquest tram era remuntat per truites de riu, que amb la sequera han desaparegut. Mentre ertes de peu dins l’aigua, de tant en tant en notaves una que xocava amb una cama. Certament el gorg de l’Encantada era preciós i el més gran de tota La Clusa. S’hi accedia des de la pista de Sant Romà a Cabanelles. Hi ha moltes codineres pels volts. Més avall de la pista a Rossinyol, el rec pren el nom de Rec de Clot.

100 – EL REC DE CLOT. És el Rec de Cabanelles, quan discorre més avall de la pista a Rossinyol fins l’Escalell. Va de 1250 a 1150 m.

101 – EL REC DELS PRATS. Va del Coll de la Plana a Rossinyol (1430 – 1285 m). S’inicia sota les mulleres al NE del Coll de la Plana i discorre pel peu de la Baga de Rossinyol fins sota la casa. En general pren la direcció SW-NE.

102 – EL REC DE ROSSINYOL. Entre Fulleracs i El Rossinyol hi ha una valleta que a dalt es divideix en dos. La branca de llevant és la que duu aigua. El rec neix pràcticament a la Font del Cóm. Sota El Rossinyol s’ajunta amb el Rec dels Prats i penetra per la Foranca (de dalt i de baix) per anar a parar a la conca esbatanada de Clot. En general pren la direcció NW- SE i va de 1580 fins 1165.

103 – EL REC FOSC. S’inicia a la Baga de Dalt (a la Font de la Baga de Dalt de Picamill), discorre entre mulleres per la baga del cingle de la Font Freda i passa entrre aquest i el del Rec Fosc. Després salta a la Baga de Baix per anar a parar a l’Escalell. Va de 1400 a 1160 m. Pren la direcció primer, a la Baga de Dalt, de Sud a Nord. Després canvia de Oest a Est per saltar a la Baga de Baix, i allí pren la SW-NE.

104 – EL REC DE LA BAGA. Recorre la Baga de Baix, des de sota la Collada Gran a 1430 m, fins l’Escalell (1150 m). Més avall de la confluència amb el Rec Fosc passa al peu d’un gran terreller d’argila una mica rosada que cal no confondre amb el de la mina, que queda uns 120 m més amunt( 450 m lineals cap el Sud). Sota el terreller rosat, al vessant esquerra queda el Pla de La Baga, ara força boscat.

105 – EL REC DE CLARENT. Ve de la Font de Clarent fins a sota Sant Roma, o sigui, de 1550 a 130 m, més o menys en direcció E-W. El punt de la confluència és molt especial. És voltat de parets plenes de molses ufanoses que regalimen aigua. És un lloc molt ombrívol que sembla tret d’un altre món. Potser on devia anar a parar el músic que hi va saltar o hi va caure, d’on ve el topònim del Saltant del Músic.

106 – LA RIERA DE VILADA. Va a parar al Merdançol, a 740 m, amb el que conflueix al Sud de Vilada. No sé on neix, però com a tal pren el nom a l’Escalell (a 1150 m). Des de l’Escalell a la confluència amb el Merdançol recorre uns 7 Km.

107 – L’ENCANTADA. Vegi’s REC DE CABANELLES (nº 99). Zona abrupta del Rec de Cabanelles més avall de la casa, abans de creuar la pista a Rossinyol, entre 1380 i 1260 m.

108 – EL GORG DE L’EUGA. Vegi’s nº 99. Segurament el gorg més gran de la zona de l’Encantada.

109 – EL SALTANT DE ROSSINYOL. Poc més amunt del Rossinyol de Dalt, a uns 1350 m. Les coordenades són: X 410809 // Y 4670873. No deu pas més de 4 m de salt.

110 – ELS SALTANTS DE L’ESCALELL. Sota el Pas de l’Escalell, entre 1150 i 1000 m hi ha uns quants saltants molt encaixonats a la roca.


*FONTS*

111 – FONT DELS AVETS. Queda uns 500 m al SSW de Fulleracs, a uns 1450 m d’alçària. Ja és fora de La Clusa. S’hi accedeix pel coll homònim situa a mig camí de la Morrera d’Espades i Fulleracs.

112 – FONT DEL LLOP. Queda al NW de la Collada de Sant Miquel, a uns 1680 m d’alçària. És a la part de dalt d’una mullera. Les seves coordenades són: X 411768 // Y 4672979.

113 – FONT DEL TUDÓ. Al vessant de Malanyeu del coll homònim (nº 90), a uns 1630 m d’alçària. A uns 80 m al NNE de la Balma de Crisp o a uns 60 m a l’est del Coll de la Font del Tudó. En tot cas a uns 250 m a l’WNW de Cal Serra.

114 – FONT DE CAL SERRA. A uns 1490 m d’alçària, a l’E de Cal Serra, al fondal del Rec de Cabanelles. A uns 225 m a l’ENE de Cal Serra. Coordenades: X 411499 // Y 4672523.

115 – FONT DE TORRENTS. A la base de la Costa de Les Fonts, al capdavall de la Costa del Planell del Bac, al S del Pla de Catllaràs, a uns 1600 m. De localització imprecisa perquè la font original es va perdre.

116 – FONT NEGRA. A uns 235 m a ponent de la casa del Pla de l’Orri. Raja molt freda, potser és la que raja més freda de totes les de La Clusa. És a uns 1600 m d’alçària. Coordenades: X 413360 // Y 4672335.

117 – FONT MOIXINA / FONT DE LA MOIXERA. A uns 130 al SSW de la casa de baix del Pla de l’Orri. Coordenades: X 413081 // Y 4672175. És vora el rec, a la part del bac, a uns 1525 m d’alçària.

118 – FONT DE CABANELLES. A uns 165 m a l’WNW de Cabanelles, al capdavall del fondal de la Baga de Cabanelles, sota un relleix dels prats. Coordenades: X 411241 // Y 4672043. A uns 1520 m d’alçària.

119 – FONT DEL CA. A uns 1470 m d’alçària. No està apariada. És un prat pel que regalima aigua, just a sobre la pista del Bac del Molí, abans de girar cap a la Baga del Boix. Molts mapes s’equivoquen i hi situen aquí la Font de Fontanals.

120 – FONT DE CLARENT. Uns 945 m a l’ENE de Sant Romà. Coordenades: X 413114 // Y 4671591. Al fons del Clot del Xot, al Quintar de Clarent. A uns 180 m al N de la pista a la corba cap el Nord a mig camí del Ras de Clarent.

121 – FONT DEL CÓM. Sota i al SE de Fulleracs, a uns 1530 m. Coodenades: X 410634 // Y 4671482. A uns 355 m al ESE del cim de Fulleracs i a uns 710 al NNW de Rossinyol. Entre Rossinyol i la carena del Portell del Porc hi ha tres nivells on les pistes creuen el fons del torrent. La font és poc més amunt del segon nivell.

122 – FONT DEL XAMPANY. Probablement, uns 200 m més avall i al SSE de l’anterior, just per sobre el primer nivell de la pista.

123 – FONT DE LA BAGA DE DALT. A ponent del cingle de la Balma del Planell, a uns 1430 m d’alçària.

124 – FONT FREDA DE ROSSINYOL. Vora uns pollancres al Nord del Rossinyol de Baix, sobre la pista a Sant Romà, a uns 75 m a l’ENE de la cantonada de ponen t del Rossinyol de Baix. Coordenades: X 410847 // Y 4670857. A uns 1350 m.

125 – FONT FREDA DE LA BAGA DE CLOT. A la Baga de Baix, al solell del cingle homònim. A uns 25 m de la base del mur assolellat, cap a mig cingle. És a dir, a mig camí entre els dos terrellers de la Baga de Baix. Coordenades: X 410836 // Y 4669695. Està ben apariada i raja bona i freda.

126 – FONT VIVA / FONT DE L’ENCANTADA. Al vessant dret de l’Encantada, a uns 1435 m, en un fons de vall més a ponent del principal. S’hi arriba pel trencall que de sota Cabanelles va cap el Sud. És al SE del cap de la Baga de Cabanelles. A uns 620 m al SSW de Cabanelles. Coordenades: X 411265 // Y 46713924. Queda en un rtacó sota uns faigs.


*PARATGES*

127 –EL PLA DE CATLLARÀS. A uns 1600 m. No és del tot pla. Al NWsí que hi ha un tros més pla, que és el Camp de l’Ermità. És a la capçalera del rec de Sant Romà, uns 1790 m al NNE de la casa. O uns 920 m en línia recta al NW de la casa del Pla de l’Orri. Són unes 3 Ha de pastures (incloent-hi el Camp de l’Ermità). S’hi arriba per la pista que puja pel Pla de l’Orri passant per la Devesa o ala meridional dels Serrats. Abans d’arribar al Camp de l’ermità, una pista porta pel Pla de la Clusa cap a la Colada de Sant Miquel. I darrera o al Nord de la Roca del Catllaràs hi ha una trifurcació. Cap el NW es va al Collet Llebató i a Sant Julià (amb un trencall que empalma des del collet amb el Pla de La Clusa). Cap el NE es va al Coll de la Ceba i d’allí a Falgars per Vallfogona (cap a ponent) o pel Catllaràs (cap a llevant). La pista cap el ESE puja a la colada del Pla de l’Orri.

128 – LA COSTA DE LES FONTS. Va de 1650 a 1500 m aproximadament, al vessant dret del rec que baixa del Pla de Catllaràs cap el Sud. Hi abunden les surgències però no són apariades.

129 – EL PLANELL DEL BAC. És una raconada d’un 1/4 d’Ha de prats, al Sud del Pla de Catllaràs, a uns 340 m al SSW de la Roca de Catllaràs. Queda a uns 715 m lineals al NW de la casa del Pla de l’Orri. La pista hi fa una petita corba cap a llevant. És a uns 1630 m.

130 – LA COSTA DEL PLANELL DEL BAC. Va de 1620 m fins 1550. És el fons de la vall amb prats força al Sud del Pla de Catllaràs. Té unes 3.4 Ha i fa uns 525 m lineals de dal a baix i uns 70 d’ample de mitjana. Arriba fins la pista que puja al Pla de l’Orri des de Sant Romà.

131 – LA DEVESA. Prats rostos sota el Pla de l’Orri, de 1500 a 1600 m, cap l’WSW de la casa. Té unes 6.5 Ha.

132 – EL CORTAL DE L’ORRI. Pastures solellades i rostes a llevant de Coll Pan. Comença uns 300 m a llevant del Cap de la Baga Alta i arriba fins a mig camí del Puig Lluent. Ja és fora de La Clusa. Fa unes 16.5 Ha i uns 520 m de llarg per 400 d’ample, en forma triangular irregular o trapezoïdal.

133 – LES SALERES DE CLARENT. Planell al Quintar de Clarent, a 1570 m, donant ja al Bac del Molí. A mig camí entre Sant Romà i el Serrat dels Llamps, i vora la Font de Clarent, a 140-160 m al NW o a l’W de la font. Fa unes 0.8 Ha i uns 220 m de llarg per 60 m d’ample com a màxim. S’estreny progressivament cap el Sud. El llom baixa del NE cap el SW. Les coordenades de les pedres on es deixava la sal són aproximadament: X 412984 // Y 4671668.

134 – EL PRAT DE CABANELLES. Fondal al vessant dret del Rec de Cabanelles, al l’WNW de la casa. Fa unes 2.4 Ha i és a 130- 400 m a ponent de la casa. Hi abunden els *Crocus.

135 – LA SOCARRADA. Vessant SE de Fulleracs, de 1600 a 1550 m. Es devia cremar cap els anys 1960s. Després hi ha crescut els pins molt atapeïts.

136 – LA SOLANETA. Vessant rost al Sud de Rossinyol i que dóna a la Baga de Dalt. Va des del Clot de La Foranca fins les proximitats del Coll de la Plana. Fa unes 7 Ha o uns 1080 m d’amplada màxima, si acceptem que comença sota Les Feixetes. La roca és un conglomerat montserratí de l’eocè marí més superior.

137 – LA COMA. Llom assolellat entre Les Feixetes (i al Sud) i la colada de La Coma a mig camí del rec de la Foranca. Té unes 0.37 Ha i un recorregut entre Les Feixetes i la colada de 160 m.

138 – LA MINA D’AMBRE. És al racó Sud del terreller de més amunt dels dos de la Baga de Baix de Clot. Coordenades aproximades: X 410884 // Y 4669409.

139 – EL PLA DE LA BAGA. Clariana ara ja boscada al peu del Cingle del Rec Fosc, a la Baga de Baix de Clot. Podríem fer un triangle amb el terreller orsat, el cingle del Rec Fosc i el Pla de la Baga. Les coordenades del centre del pla (que tampoc és pla del tot) són: X 411061 // Y 4670027.

140 – EL SERRAT DELS OUS. Feixa assolellada al capdamunt del cingle homònim, al costat de la pista de Sant Romà a Cabanelles, a la primera corba, a uns 240 m al SW de la rectoria de Sant Romà. En sentit molt ampli, els prats poden arribar a 0.1 Ha.


*ELS PASSANTS*

141 – L’ESCAIRÓ / L’ESCALELLÓ. Collet excavant a la roca poc al N de la Foranca i que serveix per passar de Rossinyol cap el Clot de la Foranca. És a uns 110 m al NE de la part Nord de La Foranca o que dóna vistes a Rossinyol. És a uns 1330 m.

142 – LA CREU DE BAIX. Petit relleix a 1350 m de la carena que separa Rossinyol de l’Encantada, sobre la pista al passar per Les Feixetes. A uns 285 m al ENE de la cantonada més meridional de les cases del Rossinyol de Baix.

143 – LA CREU DE DALT. Relleix a la carena entre Rossinyol i l’Encantada, a uns 1400 m. Hi ha una creu de ferro, com a baix.

144 – EL SALTANT DEL MÚSIC. Pas sota la casa de Sant Romà que dóna sobre la confluència entre les rieres de Sant Romà i de Clarent. Amb absoluta precisió no puc assenyalar on és, ja que en Martí Tubau tampoc podia. Semblava que fos un camí entre boixos. De manera provisional, es podria situar a 135 m al Sud del centre de l’absis de la capella romànica de San Romà.

145 – EL PAS DE L’ESCALELL. En sentit estricte era una passera de troncs assegurada amb cordes a la paret del marge llevantí de l’engorjat, més o menys per on passa ara la pista.

146 – EL GRAPISSOT. Pas dificultós de baixada al camí entre La Font del Tudó i la Collada de la Taleia, sobre la Quadra de Sant Julià de Cerdanyola. És a uns 728 m al N del Cap de la Baga de Cabanelles i uns 660 a l’WNW del Roc de la Clusa. Les coordenades del Grapissot són: X 411007 // Y 4673171. Tinc dubtes sobre la localització exacte de la collada de la Taleia. Pot ser sota o sobre el Grapissot.

147 – EL PASSANT DEL BAC. Pas a 1430 m entre la Costassa i el Bac del Molí. A uns 200 m a l’ENE dels abeuradors de la façana solella de Sant Romà. Coordenades: X 412407 // Y 4671347.
Escríbeme
Me interesa tu opinión